LA LLUNA EL XIQUET I EL CAMPANAR
Aquest és el títol del poema guardonat el dilluns 29 d'abril de 2002 en el Casino Antic de Castelló, seu de l'Associació Literària Castellonenca Amics de la Poesia (Alcap), que organitzava el concurs, "Poema a la meua Ciutat", en homenatge al 750 aniversari de la fundació de Castelló, amb el patrocini de l'Ajuntament. Però el poema havia nascut uns anys abans, concretament en 1998, a poqueta nit d'un jorn del març castellonenc, a la plaça Major, vora del Campanar de la Vila, el popular "Fadrí".

Foto: Festes de la Magdalena 2003, en la porta del campanar de la Vila, (el Fadrí) on vaig signar uns cinc-cents exemplars del poema, que es publicava per primera vegada (seguiria publicant-se alguns anys més) en la contraportada del llibret Pujada al Campanar, que cada any organitza la Colla el Pixaví. La idea va venir de l'escriptor Vicent Marçà que em va sol·licitar, si podia signar uns vint exemplars, al primer grup de persones que baixés una vegada realitzada la visita, però, vaig decidir quedar-me fins al final (des de les 16 a les 21 hores). Doncs, ben segur, mai més tindria l'ocasió de realitzar tal nombre de dedicatòries. Va ser una experiència molt gratificant, poder passar aquest dia a l'ombra del nostre campanar, conversant amb tants castellonencs i castellonenques de totes les edats.

Il·lustració: Mª Carmen Aldás.

Lluna plena, quin goig fa!

lluna, llumeta del mes de març
que redoneta i encisadora.
Un menudet que sota està
alça el cabet: i què vorà?
Una llum gran, al cel penjada
ara voldria ell agafar-la,
dificíl és, està molt alta.

Baixa llumeta, baixa

el bracet tot estirat
apunta cap a la lluna,
la maneta aletejant.
Un soroll d’ones marines
remoreja al seu costat,
és la font al mig la plaça
que no para de cantar.
....
(fragment poema La lluna, el xiquet i el campanar)